Per què passen coses dolentes a les bones persones i en canvi a persones dolentes tot els hi surt bé? És potser Déu injust?

Moltes persones es fan aquesta pregunta. Moltes vegades sembla que a persones que han obrat bé i han ajudat a la societat a millorar, tenen esdeveniments tristos; en canvi, veiem persones que als nostres ulls no han aportat res de bo a la societat, i en canvi aquestes persones són prosperades.

Davant d'aquesta realitat moltes persones arriben al punt d'afirmar que Déu és injust, dient que si Déu existeix i és bo, no permetria que aquestes coses succeïssin.

En primer lloc em de tenir present que en la majoria d'ocasions, el fet que a les persones els hi esdevinguin coses dolentes és degut al comportament inapropiat de les mateixes persones. Per exemple: Un pare ensenya al seu fill a anar amb bicicleta i li diu que no ha de deixar anar les mans del manillar, però, quan el nen ja és gran aprèn a conduir la bicicleta sense mans fins que arribi el dia en què cau i es queda sense dents. És potser la culpa del seu pare que el seu fill no l'hagi obeït?

Així passa moltes vegades amb les persones. Déu ens adverteix i ens ensenya en la seva Paraula (la Bíblia) com ens em de comportar, allò que em de fer i allò que no em de fer. Però les persones som dures de cor, i ens agrada dirigir la vida a la nostra manera i no conforme a la voluntat de Déu. Creieu que Déu és injust quan ens passen coses dolentes perquè nosaltres no em fet cap cas de les moltes advertències que ens dóna Déu durant la nostra vida?

Déu ens adverteix moltes vegades, i de diverses maneres. Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit (Jesucrist), a fi que tot aquell que creu en Ell, no es perdi sinó que tingui vida eterna. Les persones, però, en una àmplia majoria han rebutjat el regal d'amor que Déu ens dóna i han decidit viure segons els seus propis desitjos (dolents). Sorprenentment, llavors, quan succeeix quelcom dolent, el primer que fan és donà la culpa a Déu, quan, ells l'han estat rebutjant durant llargs períodes de temps.

Moltes vegades la gent s'escandalitza quan sent històries de gent que han estat malfactors tota la seva vida i mai no els hi a passat res. Sembla, als seus ulls, injust que persones que no han fet gairebé res de bo en la seva vida, com ara dictadors, terroristes, etc. Visquin vides llargues i tranquil·les, mentre que d'altres viuen vides curtes i de penalitats.

En aquest punt, ens cal entendre que Déu no mira les coses com nosaltres les veiem. Déu veu les coses des de la mirada de l'eternitat. Déu ens ha creat de tal manera, que quan nosaltres morim, el nostre cos quedarà a la tomba, però la nostra ànima viurà eternalment. El fet de haver cregut en Déu, i en el sacrifici del seu Fill Jesucrist, determinarà si aquesta eternitat la passarem amb Déu, o la passarem turmentats al llac de foc. Per tant, allò que més li interessa a Déu és la salvació de la nostra ànima (que és eterna) més que no pas que el nostre cos visqui fastuosament, doncs, el nostre cos és de durada limitada.

Per la persona que té l'esperança posada en Déu i en el seu Fill Jesucrist, el fet de morir no és una penalitat, sinó que és anar-se'n a casa. L'Apòstol Pau deia: Perquè, per a mi, el viure és Crist, i el morir un guany. Efectivament, la mort no és el final de res, sinó el principi de la nostra vida eterna. Per el cristià, les penalitats d'aquest món no són quelcom horrible i cruel, doncs tenim la certesa que quan marxarem d'aquest món, Déu ens ha preparat un paradís, un lloc on no hi haurà dolor, ni llàgrimes.

Moltes vegades les persones s'escandalitzen quan un infant perd la vida. La seva mirada terrenal els impedeix de veure que aquest infant se n'ha anat directe amb Jesús, aquest infant ja no patirà dolor mai més, aquesta persona no haurà de sofrir més aquí a la terra.

La Bíblia ens ensenya l'exemple de dos personatges que convisqueren en un mateix temps i un mateix espai. L'un va ser ric i visqué una vida de plaers i luxes; l'altre, va ser pobre, vivint una vida miserable. El moment en què van marxar d'aquest món (es van morir) el pobre, va ser consolat anant a un lloc sense dolor, ni sense sofriments. El canvi, el ric fou envaït directament a l'infern, on fou turmentat.

La Paraula de Déu diu:I sabem que totes les coses cooperen per a bé d'aquells que estimen Déu, dels qui són cridats segons el seu propòsit. Amics, Déu mai és injust, la Bíblia ens diu clarament, que tot el que ens passa a aquesta vida és per al nostre bé. Encara que els nostres ulls pugui no semblar-ho, la realitat és que això s'esdevé per ajudar-nos. Déu ens estima, Déu no vol que ningú vagi a l'infern. Ell vol salvar-nos, per això ha enviat el seu Fill Jesucrist. Al llibre del profeta Ezequiel trobem escrit: Tant cert com jo visc -afirmació de Jahveh- que no desitjo la mort del malvat, sinó que el malvat torni enrere del seu camí, i visqui.

Déu és pacient, bondadós, però vindrà un dia en que el temps s'acabarà. Déu ens ha donat gairebé dos mil anys perquè la humanitat que Ell ha creat, es penedeixi dels seus pecats i cregui en Ell. Aviat, arribarà el dia en que les portes seran tancades i tot aquell que no haurà cregut en Ell ja no tindrà més possibilitat de ser salvat de l'infern. En aquell moment, Déu tampoc serà injust, doncs és perfectament normal que les persones que l'han abandonat, Ell també les abandoni.

Per tant mentre encara hi ha temps, penediu-vos dels vostres pecats, creieu en Déu i no cerqueu la vostra pròpia justificació. Per bones obres ningú no serà justificat davant Déu, la nostra justificació és Jesucrist que va morir per nosaltres a fi de netejar-nos del pecat que ens impedia arribar al paradís amb Déu.

Per tant, poseu la vostra fe en Jesucrist i Ell us salvarà de la ira que està a punt de venir sobre tota la terra.

Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)