Per Déu tots els creients som iguals

Déu va elegir les coses nècies del món per avergonyir els savis, i Déu va elegir les coses febles del món per avergonyir les fortes; i Déu va elegir les coses vils i menyspreables del món, i les coses que no són, per desfer les que són, a fi que cap carn no pugui gloriar-se davant d'ell. 1 Corintis 1:27-29

En el món actual podem veure com de forma molt evident les persones no són iguals. Hi ha persones que estan molt ben considerades per motius diversos i en canvi hi ha d'altres persones que estan molt mal considerades o discriminades. Aquestes diferències poden venir donades per molts factors. Hi ha persones que són discriminades per motius de raça, per l'estil de vida que porten, pel lloc on han nascut, per causa dels pares, per malalties, pel seu aspecte, etc.

En el regne de Déu, però, a diferència del món, no hi ha accepció de persones. Allà tots som iguals, no hi ha persones superiors a les altres.

La Paraula de Déu ens fa la comparació de l'Església amb un cos. 1 Corintis 12:12-26 Així, d'aquesta manera, igual que el cos té molts membres, l'Església també té molts membres. En el cos, hi ha òrgans més importants que d'altres, però; en l'Església de Déu, als membres que es consideren menys importants se'ls dóna més importància i als més importants se'ls en considera menys per tal que hi hagi igualtat.

Per a Déu, cadascú de nosaltres som únics i imprescindibles. Déu no fa accepció de persones, per Ell tots som iguals, tant important és el blanc com el negre, la dona com l'home, el que ha nascut en un país ric com el que ha nascut en un país no tant ric; per Déu és tant important la persona que l'acaba de conèixer com la persona que fa deu anys que el coneix. Així, d'aquesta manera cap cristià pot presumir davant d'un altre.

Una de les coses que Déu desaprova profundament és l'orgull. Les persones tendim a pensar que allò que nosaltres fem o tenim és més bo que allò que els altres tenen o fan. Déu desaprova profundament l'orgull i és per això com dóna el seu favor a les persones humils. Déu s'oposa als superbs, però dóna gràcia als humils Jaume 4:6

Jesucrist mentre va estar a la terra ens va donar un exemple de com comportar-nos. Tot i ser el Fill de Déu i l'autor de la vida, mentre va estar en la condició humana va mostrar sempre una actitud humil. Així, tal com se'ns narra a la Bíblia, no obligava a la gent que el servissin sinó que era Ell qui servia a la gent. Joan 13:1-5

L'actitud humil implica considerar a les altres persones com a millors que nosaltres. Quant tenim una actitud humil, al no considerar-nos millors als altres, implica que no els discriminem i els podem acceptar tal com són així com Jesús ens accepta a nosaltres.

Així, doncs, estiguem animats pensant que la gent, pot discriminar-nos, deixar-nos de banda o tractar-nos injustament; però Déu ens estima, ens valora i per Ell tots els creients som iguals.

EXEMPLES DE LA BÍBLIA

David i els trenta

David va ser rei d'Israel durant quaranta anys. Va ser un home el cor del qual era agradable a Déu ja que el seu comportament s'ajustava a la seva voluntat. David va escriure més de la meitat dels salms de la Bíblia i va protagonitzar grans batalles defensant Israel. No obstant això, abans d'arribar a ser rei, David era un noi que fins i tot els seus pares i germans el tenien en la més absoluta insignificança; tant, que quan Samuel va anar a veure el seu pare i li va demanar que li mostrés els seus fills, el seu pare no es recorda d'ell fins que Samuel li demanar sobre si tenia més fills. 1 Samuel 16:11

Quan David va fugir de Saül se li van ajuntar uns seguidors que anaven amb ell. Aquestes persones eren molt mal considerades (era gent oprimida, endeutada, desgraciada) 1 Samuel 22:2. Déu va obrar i d'aquestes persones tant mal considerades, en sorgí un grup de trenta guerrers valents fidels a Déu i a David que protagonitzaren grans victòries.

Mateu

Jesucrist, quan escollí els dotze apòstols, va escollir el recaptador d'impostos Mateu. En els temps de Jesús les persones més menyspreades eren els recaptadors d'impostos. La gent els considerava com uns traïdors ja que la seva feina consistia en cobrar tributs i impostos dels jueus i donar-los a Roma. No obstant aquesta situació, Jesús escollí a Mateu ja que no buscava gent que fos admirada pels altres sinó que buscava gent amb un cor humil que ho deixessin tot per Ell.

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)