Sacrificar-nos pels altres fent el bé

I no us canseu de fer el bé, perquè al seu temps segarem, si no desistim. Per tant, mentre tenim ocasió, fem el bé a tothom i especialment els qui són de la família de la fe. Gàlates 6:9-10

Com a cristians és el nostre deure i obligació de fer el bé i buscar el bé davant tothom. Nosaltres som imitadors de Jesucrist i hem de seguir les petjades i l'exemple que ens va deixar. La paciència davant les proves i la misericòrdia envers les persones van caracteritzar tot el ministeri de Jesús aquí a la terra.

En el versicle inicial se'ns anima a fer el bé sense defallir. Moltes vegades busquem fer el bé, però el resultat que en traiem no és el que ens agradaria, i en conseqüència ens desanimem. La Paraula de Déu, però, ens exhorta a persistir i a no desistir de fer el bé. És veritat que a vegades per fer el bé a una persona haurem de assumir determinades conseqüències però per poder ajudar a les persones s'ha de pagar un preu.

Com a cristians no hem d'esperar que ens aplaudeixen per ajudar a les persones. A les persones les hem d'ajudar per amor a aquestes persones, és a dir, per misericòrdia. Quan una persona necessitada es troba amb nosaltres no és perquè li donem l'esquena sinó perquè l'ajudem. El nostre Déu és viu, té ulls i veu, té orelles i escolta, i té boca i parla. En conseqüència tot el que passa està sota el seu control. Per tant, quan topem amb alguna persona que té una necessitat no és una casualitat, simplement es tracta que Déu ens obre una porta per tal que realitzem una bona obra en el seu nom. Perquè som obra seva, creats en Crist-Jesús per a obres bones, les quals Déu preparà per endavant perquè hi caminéssim. Efesis 2:10

Moltes vegades ens trobarem que l'ocasió de fer una bona obra no es presentarà en el moment més "oportú", però quan es presenta, tal com diu en el verset inicial "mentre tenim ocasió, fem el bé a tothom" , l'hem d'aprofitar.

En el capítol 6 de l'Evangeli segons sant Marc trobem escrit com Jesús s'endugué els deixebles en un lloc desert perquè descansessin perquè degut a la molta afluència de gent que venia i anava per veure Jesús no tenien temps ni de menjar. Els deixebles doncs anaren a un lloc desert amb Jesús, però quan hi arribaren es trobaren que ja s'hi havia reunit un gran nombre de gent que els havia vist marxar i els havien seguit. Jesús, malgrat que estaven cansats i tenien gana, va tenir compassió d'aquella gent i es posà a ensenyar-los moltes coses. Marc 6:31-34

Com podem veure en aquest cas, els deixebles no es trobaven en la millor situació per poder ajudar a la gent, ja que estaven cansats i tenien gana, però no obstant això van aprofitar l'ocasió. La misericòrdia que Jesús tenia envers les persones era el que l'empenyia a ajudar-los en detriment del seu benestar personal.

En moltes ocasions, fer el bé a un altre ens comportarà un sacrifici, ja sigui amb temps, diners, salut, etc. Això ho podem veure reflectit en el cas de la paràbola del bon samarità. Lluc 30:35

En la paràbola del bon samarità, quan el samarità arriba a on es troba l'home que han atacat, no passa de llarg com han fet el sacerdot i el levita sinó que para per ajudar-lo. Però un samarità que viatjava pel camí, arribà prop seu i, en veure'l en va tenir compassió. I s'hi atansà, li va embenar les ferides i hi va vessar oli i vi; després el muntà damunt de la seva cavalcadura, el dugué a l'hostal i en va tenir cura. I l'endemà quan marxava, tragué dos denaris, els donà a l'hostaler i li va dir: Tingués cura d'ell, i tot el que gastis de més, jo t'ho pagaré a la meva tornada. Lluc 10:33-35 Podem veure doncs com el samarità va tindre que realitzar sacrificis personals per ajudar a aquell home. Per poder ajudar a aquell home va sacrificar temps personal; va tenir que sacrificar les seves possessions personals gastant l'oli i el vi que portava; va sacrificar la seva comoditat, ja que per tal que l'home ferit pogués anar muntat en la seva cavalcadura ell tenia que anar a peu; i va sacrificar part del seu sou, ja que va pagar l'allotjament d'aquell home amb els diners de la seva butxaca.

Per tant ens cal saber que en moltes ocasions per poder ajudar els altres ens caldrà fer sacrificis personals, però ens hem d'animar perquè sabem que quan ens sacrifiquem per ajudar a una altre persona estem seguint els passos de Jesús, ja que si el dia d'avui som salvats és pel seu sacrifici a la creu. Que cadascú de nosaltres complagui el seu proïsme per al bé, per a l'edificació. Perquè el Crist tampoc no es va complaure a si mateix, sinó com està escrit: Els insults dels qui t'insultaven van caure sobre meu. Romans 15:2-3 Per tant, reconfortem-nos fent el bé, sabent que encara que a curt termini no en veiem el resultat, Déu que jutja a les persones, veu totes les coses i tot el que fem per a Ell no resulta en va.1 corintis 15:58

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)