El perdó de Déu

Quan parlem del perdó de Déu em d'entendre que el perdó de Déu és diferent del que molts de nosaltres realitzem. Analitzem dos versets.

Veniu ara, i passarem comptes, diu Jahveh: Si els vostres pecats són com l'escarlata, esdevindran blancs com la neu; si són vermells com la porpra, es tornaran com la llana. Isaïes 1:18

Ell tornarà a compadir-se de nosaltres, subjugarà les nostres iniquitats: i tu llançaràs tots llurs pecats als abismes del mar. Miquees 7:19

Veiem com el perdó de Déu és un perdó absolut, és a dir, que no només ens perdona sinó que llença els nostres pecats en el fons del mar on ningú no ens el podrà retreure més. La Bíblia ens ensenya que Déu ens perdonarà qualsevol pecat (excepte la blasfèmia contra l'Esperit Sant) i només ens demana una condició: que nosaltres també perdonem als altres.

Perquè si perdoneu als homes les seves ofenses, també us perdonarà a vosaltres el vostre Pare celestial. Però si no perdoneu als homes les seves ofenses, el vostre Pare tampoc no us perdonarà les vostres ofenses. Mateu 6:14-15

Em de tenir present que si Déu no ens perdona els pecats no podrem entrar al cel, i si nosaltres no em perdonat de veritat als altres, Déu tampoc no ens perdonarà a nosaltres. Tenint en compte que la Bíblia ens ensenya clarament que tots som pecadors (si creus que no fes el super-test) és essencial el tema del perdó a fi que tinguem vida eterna.

Jesucrist ens va deixar un exemple molt clar sobre la necessitat de perdonar als altres. Poc abans de morir enmig de grans sofriments, Jesús va exclamar i digué: "Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan". Lluc 23:34. A la Bíblia trobem un altre exemple de una persona que va entendre que sense perdó no podria arribar al cel. Aquest va ser Esteve.

Esteve va ser apedregat, degut a l'enveja que els jueus tenien davant la seva predicació de l'evangeli. Just abans de morir, les últimes paraules que Esteve va dir van ser: "Senyor, no els comptis aquest pecat!".

Jesús també va parlar de la importància sobre el perdó en la paràbola del rei que passava comptes amb els seus servents (Mateu 18). En la paràbola veiem com el rei, que simbolitza Déu, passa comptes amb els seus servents. Quan es presenta el primer no li pot pagar degut a la gran quantitat que deu, una quantitat tant gran que és impossible de pagar per ningú. Després de suplicar-li, el rei li perdona el deute. Seguidament veiem com el servent el qual se li ha perdonat el deute, troba un company seu de servei que li devia una quantitat força escassa i el fa tancar a la presó degut a aquest deute tant petit, malgrat que el seu company li va suplicar que tingués paciència amb ell. Quan el rei es informa't sobre l'assumpte, fa tancar el servent que li havia condonat el deute a la presó perquè, malgrat que ell havia rebut una condonació del deute tant gran que tenia, no havia condonat el deute tant petit del seu company de servei.

Simbòlicament veiem com Déu ens perdona els nostres pecats, una quantitat tant gran que nosaltres no tenim com treure'ls. Ara bé, després veiem que la persona perdonada no correspon al benefici que ha rebut sinó que no és capaç de perdonar al seu company, malgrat que les ofenses del seu company envers ell eren molt més petites que les que ell tenia envers Déu.

El fet de perdonar als altres és vital per a les nostres vides i això també ho sap el nostre enemic, Satanàs. Degut a aquest coneixement, ell utilitza les nostres debilitats a fi que ens fem mal els uns als altres i així, per falta de perdó, no puguem arribar al cel. Em de tenir present que a la nostra vida sempre hi ha dues opcions a escollir. O ens movem seguint la voluntat de Déu, seguint el pla que té per nosaltres; o ens movem seguint el pla de Satanàs quan no complim la voluntat de Déu.

David ens parla d'aquest fet en el psalm 55:

Perquè no és un enemic el qui m'ultratja, llavors ho hauria pogut suportat. No s'aixecà contra mi algú que m'odiava, llavors me n'hauria pogut amagar. Sinó tu, un home, el meu igual, el meu amic i conegut; nosaltres que compartíem una dolça familiaritat, anàvem a la casa de Déu en companyia. Psalm 55:12-14

És lògic que per fer-nos mal, Satanàs utilitzi els que més a prop nostre són pel simple fet que és més dolorós que tinguis un problema amb algú amb qui has tingut molta unitat que no pas amb un desconegut. Em de tenir present que quan una persona ens fa mal, no és la persona qui ens fa mal sinó Satanàs que ha utilitzat una debilitat d'aquesta persona per fer-nos mal.

En el sermó de la muntanya Jesús ens ensenya que em de pregar pels nostres enemics. No podem deixar que Satanàs ens guanyi avantatge sembrant falta de perdó en el nostre cor davant les ofenses dels altres perquè sinó no podrem arribar al cel.

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)