No ens jutgem els uns als altres

HI ha un únic legislador, aquell que pot salvar o perdre. Però, tu qui ets, que jutges l'altre? Jaume 4:12

Llegeix a la Bíblia:Mateu 7:1-5, Joan 21:15-23

La Bíblia ens ensenya com no ens podem jutjar els uns els altres. El Senyor ens ha dissenyat per treballar amb pau i ordre entre els germans. Una de les coses que trenca l'harmonia entre els germans és els judicis que a vegades realitzem els uns vers els altres. Això no vol dir que quan veiem que una persona fa una cosa malament no la tinguem de avisar, ja que sinó ens faríem còmplices de la seva mala actuació; però no podem caure en l'error de emetre un judici condemnatori.

La Paraula de Déu ens adverteix severament que amb el mateix criteri en què jutgem als altres, se'ns jutjarà a nosaltres. En la Bíblia tenim un cas on es reflecteix clarament aquest principi bíblic. En el segon llibre de Samuel capítol 11 i 12 veiem com es va plantejar un cas a David a fi que aquest emetés un veredicte. David, no es va donar compte que el cas que li plantejaven era una comparativa del que ell acabava de fer i David va emetre un judici molt dur. La mateixa condemna que va imposar David davant el cas que li plantejaven va ser la que el Senyor li va imposar.

Hem de tenir sempre present que nosaltres no podem jutjar els altres per un motiu molt evident. Aquest motiu és que nosaltres no coneixem ni el pensament ni el cor dels nostres germans. En 1 Corintis 4:5 trobem escrit: Per tant, no jutgeu res abans de temps, fins que vingui el Senyor, el qual il·luminarà les coses amagades de la fosca i manifestarà les intencions dels cors, llavors hi haurà la lloança per a cadascú de part de Déu.

Com a cristians, el Senyor ens crida a treballar ocupant-nos cada un de la tasca que el Senyor ens ha assignat. Nosaltres ens hem de concentrar en la funció que el Senyor vol que tinguem dins el seu propòsit i no capficar-nos ni estar pendents d'allò que fan o no fan els altres.

En el verset inicial podem veure com Pere va caure en aquest parany. Quan Jesús li digué que el seguís, veient que Joan també els seguia li digué a Jesús i aquest què? Podem veure com la resposta de Jesús va ser una de les més dures, que podem trobar en la Bíblia, que adreci a un deixeble.

Un altre indret on se'ns deixa clar que nosaltres ens hem de centrar en la nostra feina i no en la dels altres és en la paràbola dels vinyataires. Mateu 20:1-16 En aquesta paràbola podem veure com els primers vinyaters després de rebre el seu jornal comencen a criticar i a murmurar contra els que havien treballat menys que ells. Davant d'això l'amo de les vinyes els hi contesta: Amic, no et faig cap injustícia. ¿No et vas contractar amb mi per un denari? Pren el que és teu i vés-te'n. Vull donar a aquest darrer igual que a tu. ¿No m'és permès de fer el que vull amb les meves coses? ¿O és que el teu ull és maliciós perquè jo sóc bo? Mateu 20:13-15

Podem entendre en aquesta paràbola com l'amo de la vinya, és a dir, el Senyor, recompensa a cadascú amb la mateixa paga, tant el que ha treballat en els camins del Senyor des de sempre com el que s'ha convertit poc abans de morir. El Senyor, com podem veure reflectit en la paràbola no accepta que els que s'han esforçat més critiquin els qui s'han esforçat menys ja que Ell és sobirà i obra amb cadascú segons el propòsit de cada persona dins la seva santa i perfecta voluntat.

Nosaltres com a cristians estem dissenyats per beneir els germans i a totes les persones. Hem d'entendre que quan ens posem a jutjar els altres pel que creiem que fan o no fan ens posem a fer la feina del diable. El diable està constantment davant Déu acusant-nos de tot allò que fem malament, a fi de què perdem la salvació que el Senyor ens ha donat. I vaig escoltar una gran veu al cel que deia: Ara ha arribat la salvació i el poder i el regne del nostre Déu, i la potestat del seu Crist, perquè ha estat llançat a baix l'acusador dels nostres germans, el qui els acusa davant del nostre Déu nit i dia. Apocalipsis 12:10

Pau en la carta dels Gàlates els hi va dir: Perquè tota la llei es compleix en un sol precepte, en aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. Però, si us mossegueu i us devoreu els uns als altres, mireu que no us consumiu els uns als altres. Gàlates 5:14-15 Per tant germans, com a servents i serventes del Senyor no ens jutgem més els uns els altres. Siguem comprensius i tolerants amb els altres, corregim amb dolcesa quan veiem alguna malament, però no emetem cap tipus de judici condemnatori perquè com a humans som persones febles i cometem errades i si jutgem i condemnem el germà més tard o més d'hora quan nosaltres ens equivoquem se'ns jutjarà a nosaltres de la mateixa manera.

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)