La ira de Déu

Probablement, aquest és l'atribut més desonegut de Déu. Actualment, s'ensenya i es predica un déu d'amor, que aprova tot el que fem, amb la qual cosa com em vist en l'estudi anterior, ja no és un déu d'amor sinó un déu indiferent. La realitat bíblica és que Déu té ira. Vegem alguns versets:

La quantitat de versets que parlen de la ira de Déu és tant grans, que només s'han escrit alguns d'ells. Ens cal tenir en compte que la majoria dels llibres dels profetes o, de forma especial, el llibre de l'apocalipsi, on se'ns presenta el judici final sobre tota la humanitat, hi ha una constant referència a la ira de Déu. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres

Jahveh és Déu gelós i venjador; Jahveh és venjador i ple de furor; Jahveh és venjador envers els seus adversaris, i reserva la ira per als seus enemics. Nahum 1:2

Aquestes són les paraules que pronuncia el rei Josies després que li llegissin per primera vegada el llibre de la Llei de Moisès: I s'esdevingué. quan el rei escoltà les paraules del llibre de la Llei, que s'esquinçà els vestits. I el rei manà al sacerdot Hilquià, i a Ahicam, fill de Xafan, i a Acbor, fill de Micaià, i al secretari Xafan, i a Assaià, servent del rei, dient: Aneu a consultar Jahveh per mi i pel poble i per tot Judà, refernt a les paraules d'aquest llibre que s'ha trobat, perquè gran és el furor de Jahveh que s'ha encès contra nosaltres, perquè els nostres pares no escoltren les paraules d'aquest llibre per fer d'acord amb tot el que fou escrit per a nosaltres. 2 Reis 11-12

I després de la mort de Jehoiadà, els dirigents de Judà vingueren i es prosternaren davant del rei, llavors el rei els escoltà. I abandonaren la casa de Jahveh, el Déu dels seus pares, i serviren els arbres sagrats i els ídols; i la ira vingué sobre Judà i Jerusalem a causa d'aquest llur pecat. 2 Cròniques 24:17-18

Aquestes són les paraules que el sacerdot Esdres parla davant del rei Artaxerxes: Perquè em feia vergonya de demanar al rei una tropa i cavallers per ajudar-nos contra l'enemic durant el camí, perquè parlàrem al rei, dient: La mà del nostre Déu està sobre tots els qui el cerquen per al seu bé; però el seu poder i el seu furor està sobre tots els qui el deixen. Esdres 8:22

Perquè la ira de Déu es revela des del cel contra tota impietat i inustícia dels homes, que detenen la veritat amb injustícia. Romans 1:18

Pau escrivia a la carta dels romans la diferència que hi havia entre els que cercaven i obeïen a Déu i els que no. Pau escrivia així: Però segons la teva duresa i el teu cor impenitent atresores ira per a tu en el dia de la ira i de la revelació del just judici de Déu, que retribuirà a cadascú segons le seves obres: la vida eterna per als qui amb perseverança en al bona obra cerquen glòria i honor i incorruptibilitat; però per als egoistes que desobeeixen la veritat i obeeixen la injustícia indignació i ira. Romans 2:5-8

Per tant, feu morir els vostres membres que són de la terra.: fornicació, impuresa, passió, mal desig i la cobdícia, que és idolatria; per aquestes coses ve la ira de Déu sobre els fills de la desobediència. Colossencs 3:5-6

Podem veure en tots aquests versets, que ens narren sobre diferents epòques històriques, com la ira de Déu sempre i és present i, a més a més, podem veure com la ira de Déu semnpre ve com a conseqüència dels pecats i de la desobediència dels homes envers Déu. Per tant la ira de Déu envers els homes comença quan la huanitat adquireix la condició pecaminosa. Això ho veiem exemplifica't en: l'expulsió d'Adam i Eva del paradís, l'expulsió de Caïn, el diluvi, la torre de Babel, etc.

És sorprenent que avui en dia no es parli de la ira de Déu, doncs, si ens mirem el principi de l'evangeli, quan Joan el Baptista va començar a batejar amb aigua per al pendiment, ja se'ns parla de forma clara de la ira de Déu.

En el capítol 3 de l'evangeli segons Lluc veiem con Joan el Baptista increpava les multituds dient-los: Cria d'escurçons, qui us ha advertit per fugir de la ira que vindrà? Lluc 3:7 Veiem com el poble de Israel ja sabia que havia de venir la ira de Déu sobre tota la terra, doncs, així ha estat profetitzat pels prfoetes des d'abans de la vinguda de Jesús i el poble d'Israel mateix, havia vist en diferents epòques històriques la ira de Déu sobre ells.

En el Nou Testament trobem que l'objectiu d'escapar de la ira que ha de venir és una constant. Així ho veiem en els següents versets:

Molt més ara, doncs, havent estat justificats per la seva sang, serem salvats per ell de la ira. Romans 5:9

I esperar del cels el seu Fill, que el ressucità d'entre els morts, Jesús, que ens allibera de la ira que ha de venir. Tessalonicencs 1:10

Veiem clarament en aquests versets com des del començament de la predicació de l'evangeli de la Bona Nova de l'evangeli amb Joan el Baptista fins a les cartes que Pau escrivia a les diferentes esglésies, la preocupació per fugir de la ira venidera és una constant. També se'ns mostra clarament l'única forma que ens podem escapar d'aquesta ira que ha de venir, i tal com veiem en els versets, l'única forma possible és creient en Jesús (el fet de creure implica obeir ja que si creus però no obeeixes això significa que en realitat no has cregut res).

El qui creu en el Fill té vida etena, però el qui desobeeix el Fill no veurà la vida, sinó que la ira de Déu roman damunt d'ell. Joan 3:36

La ira de Déu està a punt per vessar-se sobre tota la humanitat, tal com se'ns narra en el llibre del Apocalipsi. Aquest dia ha estat anunciat des de fa milers d'anys. Mirem que n'han profetitzat els profetes antics.

Joel va profetitzar: I faré aparèixer prodigis en els cels i en la terra, sang i foc i columnes de fu; el sol es tornarà tenebra, i la lluna sang, abans que vingui el dia de jahveh, gran i terrible. I s'esdevindrà que tot aquell que invoqui el Nom de Jahveh, serà salvat: perquè a la muntanya de Sió ia Jerusalem hi haurà l'alliberament tal com Jahveh ha dit, i entre els restants, els qui Jahveh cridi. Joel 2:30-32

Sofonies va prfoeteitzar:És a prop el gran dia de Jahveh, és a prop i s'atansa molt de pressa; la veu del dia de Jahveh és amarga, allà xiclarà el valent. Aquell dia serà un dia d 'ira, un dia d'aflicció id'angoixa, un dia de devasgació i de desolació, un dia de tenbra i de tenebra espessa, un dia de núvol i d'espessa foscor, un dia de toc de corn i de crit de guerra sobre les ciutats emmurallades, is obre les altes torres. I aligiré els homes, i caminaran com els cecs, perquè han pecat contra Jahveh; i la seva sang serà vessada com la pols, i la seva carn, com el fem. Ni la seva plata ni el seu or no els podrà alliberar en el dia de la ira de jahveh; i tota la terra serà devorada amb el foc de la seva gelosia, perquè farà un extermini ràpid de tots els habitatns de la terra. Reuniu-ovs, i aplegueu-vos, gent no desitjada, abans que es compleixi el decret, abans que el dia passi com el boll, abans que vingui sobre vosaltres la ira encesa de Jahveh, abans que vingui sobre vosalgres el dia de la ira de Jahveh. Cerqueu Jahveh, tgots vosaltres, els humils de la terra, els qui heu executat el seu judici; cerqueu la justícia, cerqueu la humilitat; potser estareu amagats el dia de l'enuig de Jahveh. Sofnies 1:14-2:3

Malaquies va profetitzar:Perquè, heus aquí, arriba aquell dia, abrusador com un forn: i s'esdevindrà qeu tots els arrogants, i tot el qui practica la maldat, seran rostoll, i aquell dia que està arribant els cremarà, diu Jahveh dels exèrcits, de manera que d'ells no en restarà ni arrel ni branca. Malaquies 4:1

Em vist en aquest petit estudi, com la ira de Déu existeix i és una realitat de la qual és necessari que escapem.



preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)