Fe i miracles

I és per la fe en el seu nom (Jesucrist) que aquest que vosaltres veieu i coneixeu, el seu nom l'ha enfortit; i la fe, que és per mitjà d'ell, li ha donat aquest complet guariment davant de tots vosaltres Fets 3:16

La Bíblia ens narra com un dia que Pere i Joan pujaven el temple, un home, el qual era coix de naixement, els demanar almoina quan anaven a entrar al temple. El passatge ens narra com Pere i Joan no li donaren diners, ja que no en tenien. Pere digué: No tinc argent ni or, però et dono el que tinc. En nom de Jesu-Crist el Natzarè, alça't i camina!. Fets 3:6 L'home queda guarit al moment i això provocar l'admiració de totes les persones que en aquell moment es trobaven allà. La gent es mirava Pere i Joan, ja que l'home guarit es trobava amb ells, com si ells haguessin fet aquell miracle, però, la Bíblia ens diu que Pere prenent la paraula digué a la gent que no era pas per la seva força o degut a la seva pietat que aquell home es trobava bé sinó que era la fe en Jesucrist el què l'havia guarit. Fets 3:1-16

La fe tal com ens diu l'escriptura és el fonament de les coses que esperem, l'evidència de les coses que no veiem. Hebreus 11:1 La fe significa creure fermament en allò que no es veu, es tracta de tenir la certesa que allò que de forma natural és impossible per a Déu és possible. La fe tal com diu al passatge inicial, no és de nosaltres sinó que és un do que Déu ha dipositat en nosaltres.

Per a Déu tot és possible, Ell no hi ha res que no pugui fer. Però, per que Déu faci els miracles que fa vol que hi hagi gent amb fe. Així d'aquesta manera, podem veure com en la majoria de miracles que Jesús va fer, deia a la gent que era la seva fe (és a dir, la fe que Déu havia dipositat en la gent) el que els havia salvat. En una ocasió Jesús prengué dos malalts i els hi demanà: Esteu segur que puc fer això que voleu que us faci?, a la pregunta els dos homes respongueren: És clar que sí. Llavors Jesús els digué: doncs que es faci segons la vostra fe. Mateu 9:27-29

Per tant podem veure com Déu obra en funció de la fe que tenim. Si nosaltres creiem fermament que per a Déu res és impossible, llavors Déu obrarà miracles. Ara bé, si nosaltres limitem amb la nostra fe a Déu, Ell no farà cap miracle. La nostra poca fe és una cosa que pot limitar o impedir l'obra de Déu.

En una ocasió se'ns narra com Jesús se n'anà a Nazaret (que era la vila on havia viscut des de petit). Allà, la gent s'estranyava dels miracles que feia i no creien en Ell. La Bíblia ens diu com degut a la incredulitat dels habitants de Nazaret, Jesús no va fer grans miracles. I allà no hi va fer gaires obres poderoses a causa de llur incredulitat. Mateu 13:58

Per tant com a cristians és imprescindible que quan demanem alguna cosa al Senyor o demanem amb fe. Ell ens respondrà en funció de la nostra fe. Diu l'escriptura que per aquell que creu totes les coses li són possibles. Marc 9:23 Les obres del Senyor ja estan a punt des de fa molt temps, però per tal que aquestes es puguin dur a terme, és necessari la fe que posi en marxa l'obra.

Quan demanem alguna cosa al Senyor, és absolutament necessari que la nostra fe sigui sòlida i ferma, sense vacil·lacions. Jaume 1:6-8 Em d'estar completament convençuts que encara que allò que demanem humanament és impossible, Déu és mou en uns esfera sobrenatural i que per Ell tot és possible. Així, d'aquesta manera Déu realitza l'obra.

Ens cal tenir presents sempre, que per més fe que tinguem, qui fa l'obra és Déu. En un indret de l'escriptura posa que Déu dóna el creixement de les persones i que les persones plantem i reguem. La paraula ens diu com fóra del que fa créixer, és a dir Déu, ni el que planta ni el que rega no compten poc ni gaire. Això vol dir que la glòria sempre pertany a Déu. 1 Corintis 3:7

Déu no fa miracles com a premi o recompensa de la nostra bona actuació. Ell fa les bones obres perquè el seu nom sigui glorificat. Nosaltres podem intercedir a favor de que el Senyor faci determinada actuació (guarir un malalt, beneir a una persona, etc.) però no podem anul·lar la voluntat de Déu en aquesta persona. La paraula de Déu ens diu que quan el Senyor obre, ningú pot tancar i quan tanca, ningú pot obrir.Apocalipsis 3:7Això vol dir que el Senyor escolta les nostres oracions però que hi ha determinades coses que ja estan decidides les quals no podem canviar.

Pau en la carta dels romans ens diu: perquè no gosaria parlar gens de les coses que Crist no hagués obrat a través meu, de paraula i obra, per a l'obediència dels gentils. Romans 15:18 Això vol dir, que nosaltres som instruments que el Senyor utilitza quan vol i de la manera que vol. No som nosaltres qui realitzem les obres sinó que és Déu qui utilitzi a cadascú de nosaltres de la manera que vol i com Ell vol.

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)