Estimar-nos els uns als altres

Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres. Com us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. En això coneixeran tots que sou deixebles meus, si teniu amor entre vosaltres. Joan 14:34-35

Jesús durant el sopar que feu amb els seus deixebles abans que fos arrestat. Deixà aquest manament als deixebles: Que ens estimem els uns als altres. És important fixant-se en què Jesús ens digué que així com Ell ens ha estimat, nosaltres tenim que estimar als altres.

Jesús vingué a la terra per donar-se per rescat de les persones. Les persones pels pecats que cometíem estàvem condemnats a viure una vida sense futur, però, Jesús amb la seva vinguda posà esperança a les nostres vides. Ell, va donar la seva vida en una creu. A Jesús no el van matar, sinó que va ser Ell qui va donar la vida per nosaltres. En el capítol 14 de l'evangeli de Joan Jesús diu: Ja no parlaré gaire amb vosaltres, perquè ve el príncep d'aquest món; i en mi no hi té res. Però és perquè el món conegui que estimo el Pare i que obro tal com el Pare m'ha manat. Joan 14:30-31a Jesús diu clarament que el príncep d'aquest món, és a dir, Satanàs, no hi té res a fer amb Ell; però ens diu com per amor a nosaltres i obediència al Pare accepta la mort. En un altre indret de l'escriptura, Jesús ens diu que si hagués volgut, hauria pogut demanar al Pare que li enviés 12 legions d'àngels, però que calia que s'acomplís l'escriptura.

Jesús per amor a nosaltres va donar la seva vida i la recobrà al tercer dia, per tal que tot aquell que cregui en Ell no es perdi més tingui vida eterna.

Jesús ens va manar que ens estiméssim els uns als altres. L'escriptura ens diu que Jesús ens va al davant i nosaltres tenim que seguir les seves petjades. Això vol dir que nosaltres hem d'intentar tenir un comportament el màxim de semblant el de Jesús. Jesús quan va estar a la terra va demostrar l'amor de Déu als homes. La compassió envers les persones va marcar tot el ministeri de Jesús. A nosaltres, Déu ens demana que siguem imitadors de Jesucrist.

L'amor no consisteix en agradar-nos a nosaltres mateixos, sinó que consisteix en posar els interessos dels altres per davant dels nostres. Que cadascú no miri pels propis interessos, sinó cadascú també pels dels altres. Filipencs 2:4 L'amor no és egoista. En el moment que nosaltres valorem i tenim en compte no sols els nostres interessos sinó també els dels altres, aleshores apareix la unitat.

En la vida cristiana l'amor envers totes les persones i la unitat entre els germans són fonamentals. L'amor és el que ens diferencia de la resta del món. Satanàs pot fer moltes coses, però una cosa que mai no podrà fer és estimar. Quan nosaltres estimem a les persones, l'amor de Déu es veu reflectit en nosaltres.

Com a cristians hem d'estimar a totes les persones, i més encara, els que són de la família de la fe. Tota persona que reconeix i accepta que Jesucrist és el Fill de Déu, i busca complir la paraula de Déu que està en la Bíblia, aquesta persona és cristià. Les persones tendim a dividir-nos i subdividir-nos en un munt de denominacions (evangèlics, protestants, pentecostals, baptistes, adventistes, ...), però l'únic que compte es reconèixer a Jesucrist com a Fill de Déu i buscar fer la seva voluntat.

Com a cristians no ens podem quedar tancats i enquadrats en la estructura de la església a la qual assistim. Hem de comprendre i entendre que tenim germans arreu del món i hem d'acceptar i estimar tots els germans, ja es congreguin a la església on anem nosaltres o no. Com a cristians hem d'aprendre a no enquadrar les persones en funció de l'església on es reuneixen i entendre i comprendre que encara que a vegades divergim en algun tema, això no vol dir que no siguem germans.

El senyor li agrada la varietat. Si hagués volgut que tots penséssim el mateix i fóssim iguals li hauria estat molt fàcil fer-ho, ja que Ell és qui ens ha creat. No obstant, Déu li ha plagut de fent-se diferents els uns dels altres. Trets físics diferenciats, caràcters diferents, etc. La vida cristiana no consisteix en que hi hagi una única opinió i tots hagin de tenir aquella opinió. La Bíblia ens ensenya com hi ha coses que són molt clares i no admeten discussió i en canvi n'hi ha d'altres relaciones amb tradició i estructuració humana que són opinables. Així per exemple, la Bíblia diu clar que robar és pecat. En canvi, la Bíblia no dóna gaires detalles sobre com organitzar el culte a l'església.

Moltes vegades ens és complicat la relació amb segons quins germans. Un error que podem cometre és el de deixar-lo i anar a congregant-se a una altre església. Déu ens accepta a cadascú de nosaltres amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Així, doncs, nosaltres també hem d'acceptar els nostres germans tals com són. Cada persona que ha creat Déu és perfecte als seus ulls, per tant, en el moment que deprecies una persona pel seu caràcter o el seu físic, acuses a Déu d'haver dissenyat malament aquella persona.

Com a cristians hem de demanar al Senyor que ens ajudi a estimar les persones. Amb les nostres forces seria una cosa impossible, però sabem que tot allò que demanem conforme la voluntat del Senyor, Ell ens ho concedirà. Per tant, germans, demanem al Senyor que ens ompli del seu amor, per tal que la gent pugui veure reflectit l'amor de Déu en nosaltres.

preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)