Epístola de Jaume



Jaume, germà de Jesús, és considerat, juntament amb Pere i Joan una de les columnes de l'església de Jerusalem.

L'epístola de Jaume és una de les cartes amb un dels llenguatges més contundents de la Bíblia. La raó de l'ús d'aquest llenguatge en alguns moments gairebé agressiu es troba en el fet que, a diferència de les cartes escrites per Pau, les quals eren adreçades als gentils, Jaume va escriure la seva carta adreçada als hebreus dispersos de la diàspora, i, al tenir aquests un coneixement sobre Déu molt més gran que els creients que provenien dels gentils, podia parlar de forma clara i sense embuts.

L'epístola de Jaume es caracteritza per la seva gran quantitat d'ensenyança. Malgrat no ésser una epístola llarga en extensió, només té 5 capítols, està plena d'ensenyament. Jaume toca temes diversos de forma breu i clara. Entre alguns dels temes que ens parla la seva carta estan: la no discriminació de persones, la fe i les obres, la importància de controlar la llengua, la inutilitat de les riqueses, la incertesa del demà, entre d'altres temes.

La carta de Jaume, ha estat interpretada per alguns autors, com una carta que es contraposa a la doctrina ensenyada per Pau de salvació per la gràcia. Això és degut a una interpretació superficial de l'epístola de Jaume. Jaume en la seva epístola no ensenya que som salvats per les obres. El que Jaume vol reflectir en la seva carta és que la nostra fe, al igual que deia Pau a la primera epístola als tessalonicencs, es veu per les obres que fem. Si creiem, fem obres, no pas per ser salvats sinó per agradar a Déu.

Quan Jaume va escriure la carta existia un problema amb els cristians de l'època en el fet que alguns havien descontextualitzat el concepte de ser salvats per la gràcia. Aquestes persones deien que eren salvats per la fe en Jesucrist i desobeïen els manaments de Déu. Aquest problema ja estava present quan Pau va escriure la seva epístola als romans on trobem escrit: "I, ¿per què no fem el mal perquè en vingui el bé? -com ens calumnien i alguns afirmen que diem, la condemnació dels quals és justa. (Romans 3:8).

Pau mai va dir que la salvació per la gràcia impliqués llibertat envers el pecat. Pau va ser clar i taxatiu que un cop naixem de nou em d'apartar-nos de qualsevol tipus de pecat. (Què direm, doncs? ¿Continuarem en el pecat perquè abundi la gràcia? De cap manera! Romans 6) Ara bé, tal com diu Pere en la seva segona epístola, algunes persones torçaven les ensenyances de Pau, i el que veiem en el cas de la salvació, és que alguns havien arribat al punt de pecar deliberadament i esperar ser salvats pel sacrifici a la creu de Jesucrist. (l'autor de la carta als hebreus també va tenir que confrontar aquesta falsa doctrina)

Jaume deixa ben clar en la seva epístola que creure implica obediència, és a dir, que si creiem es veurà en les obres que fem. Si alguna persona diu que creu però no té obres és que la persona en realitat encara no ha nascut de nou.

L'epístola de Jaume no es contradiu amb les ensenyances de Pau, simplement Jaume parla de forma més clara i agressiva degut al fet que té un públic més instruït en el coneixement de les Escriptures.



Evangeli segons MateuEvangeli segons MarcEvangeli segons LlucEvangeli segons JoanFets dels ApòstolsRomansPrimera CorintisSegona CorintisGàlates
EfesisFilipencsColossencsPrimera TessalonicencsSegona TessalonicencsPrimera TimoteuSegona TimoteuTitusFilemó
HebreusJaumePrimera PereSegona PerePrimera JoanSegona JoanTercera JoanJudesApocalipsi


preguntadelasetmana (23K)

Pàgina creada amb l'ajuda de:

cctw (45K)
evolucio-vs-creacio-el-llibre (82K)